Páginas

dilluns, 20 de maig del 2013

Cabanes als arbres / Cabañas en los árboles

Qui no ha somiat mai de petit en tenir una caseta dalt d'un arbre en el jardí de casa o en un racó del bosc? És el refugi ideal per aïllar-se del món. Bé, de fet, ara que ja sóc gran, encara em faria il·lusió tenir-ne una!

¿Quién no ha soñado nunca de pequeño tener una caseta encima de un árbol en el jardín de casa o en un rincón del bosque? Es el refugio ideal para aislarse del mundo. Bien, de hecho, ahora que ya soy grande, todavía me haría ilusión tener una!



Doncs bé, a només 1 hora i mitja de Barcelona es troba Cabanes als arbres, a Sant Hilari de Sacalm, una forma d'allotjament rural alternatiu. Als amants de la natura estic segura que els encantarà i als que no, també! ^^ I és que estar al mig del bosc, dormint a dalt d'un arbre, en una cabana, gaudint de la naturalesa, no té preu!

Pues bien, a sólo 1 hora y media de Barcelona se encuentra Cabañas en los árboles, en Sant Hilari de Sacalm, una forma de alojamiento rural alternativo. A los amantes de la natura estoy segura que os encantará y a los que no, también! ^^ Y es que estar en medio del bosque, durmiendo encima de un árbol, en una cabaña, disfrutando de la naturaleza, no tiene precio!



Com definiria la meva experiència? Meravellosa, enriquidora, silenciosa, gratificant, intensa, idíl·lica, natural, romàntica, màgica...!

Cómo definiría mi experiencia? Maravillosa, enriquecedora, silenciosa, gratificante, intensa, idílica, natural, romántica, mágica...!

Aquesta aventura, evidentment la vaig compartir amb l'Albert, va ser un dels seus regals d'aniversari (des de novembre que tenia la nostra cabana reservada, no sabeu com esperava aquest moment, feia ja molt de temps que ens moríem de ganes per anar-hi...), així que dimecres passat va arribar el dia!!
Em feia molta il·lusió, i tot i que les previsions del temps per aquests dies era pèssima, jo, optimista de mena... ¬¬', tenia l'esperança de que per molt que tothom deia que plouria, no ho faria i podríem fer un fantàstic pícnic en mig del bosc (pobreta de mi).

Esta aventura, evidentemente la compartí con Albert, fue uno de sus regalos de aniversario (desde noviembre que tenía nuestra cabaña reservada, no sabéis como esperaba este momento, hacía ya mucho tiempo que nos moríamos de ganas de ir...), así que el pasado miércoles llegó el día!!
Me hacía mucha ilusión, y a pesar de que las previsiones del tiempo para estos días era pésima, yo, optimista de tipo... ¬¬', tenía la esperanza de que por mucho que todo el mundo decía que llovería, no lo haría y podríamos hacer un fantástico picnic en medio del bosque (pobrecita de mí).


Així que em vaig llevar ben d'hora el dimecres passat al matí, per preparar el pícnic (que també formava part dels 25 regals de l'aniversari de l'Albert). A Terrassa estava núvol el dia, però semblava que volia aguantar, així que tot i que el check-in a les Cabanes als arbres no el podíem fer fins a les 4 de la tarda, i contant que hi ha només 1 horeta i mitja fins allà, vam sortir de casa cap a les 12:30 -13:00h amb la intenció d'arribar a Sant Hilari d'hora i poder dinar al bosc, però en afagar l'AP-7 i fer camí fins allà, cada cop el cel estava més tapat i va començar a ploure (tots dos ens miràvem de reüll dins del cotxe com dient... i ara que...), i la cosa cada cop apretava més i no tenia pas intenció de parar de ploure... Així que vaig afagar el mòbil, vaig buscar el Decathlon més proper i li vaig dir al Albert "salta't la sortida i anem al Decathlon de Girona a comprar uns impermeables... com a mínim farem temps fins a les quatre...." i sort dels impermeables!!!!

Así que me levanté muy temprano el pasado miércoles por la mañana, para preparar el picnic (que también formaba parte de los 25 regalos del aniversario de Albert). En Terrassa estaba nublado el día, pero parecía que quería aguantar, así que a pesar de que el check-in en las Cabañas en los árboles no lo podíamos hacer hasta las 4 de la tarde, y contando que hay sólo 1 horilla y media hasta allí, salimos de casa hacia las 12:30 -13:00h con la intención de llegar a Sant Hilari temprano y poder comer en el bosque, pero en coger la AP-7 y hacer camino hasta allí, cada vez el cielo estaba más tapado y empezó a llover (los dos nos mirábamos de reojo dentro del coche como diciendo... y ahora que...), y la cosa cada vez apretaba más y no tenía intención de parar de llover... Así que cogí el móvil, busqué el Decathlon más cercano y le dije a Albert "sáltate la salida y vamos al Decathlon de Girona a comprar unos impermeables... como mínimo haremos tiempo hasta las cuatro...." y suerte de los impermeables!!!!



Ja a la carretera arribant a les Cabanes hi havia boira, molta boira (per si de cas la pluja no ens semblava prou...). Cap a les quatre ja érem al parking de les Cabanes, ens vam dirigir a la Masia La Vileta on hi ha la recepció i vam fer el check-in. Allà una noia molt simpàtica ens va explicar el funcionament de les Cabanes i els serveis addicionals que t'oferien a la Masia La Vileta, ens va preguntar si volíem que ens servissin el sopar a la cabana o si soparíem a la Masia, evidentment li vam dir que no (encara no havíem dinat i tot el menjar que havia preparat pel pícnic estava encara en la cistella, així que passar gana, no en passaríem pas). El que si que ens va prendre nota del que voldríem per esmorzar a l'endemà. I ens va donar el kit de supervivència, amb tot el necessari per passar la nit a la cabana.

Ya en la carretera llegando a las Cabañas había niebla, mucha niebla (por si acaso la lluvia no nos parecía suficiente...). Hacia las cuatro ya estávamos en el parking de las Cabañas, nos dirigimos a la Masía La Vileta donde hay la recepción e hicimos el check-in. Allí una chica muy simpática nos explicó el funcionamiento de las Cabañas y los servicios adicionales que te ofrecían en la Masía La Vileta, nos preguntó si queríamos que nos sirvieran la cena en la cabaña o si cenaríamos en la Masía, evidentemente le dijimos que no (todavía no habíamos comido y toda la comida que había preparado para el picnic estaba todavía en la cesta, así que pasar hambre, no pasaríamos ). Lo que si que nos tomó nota de lo que querríamos para desayunar al día siguiente. Y nos dio el kit de supervivencia, con todo lo necesario para pasar la noche en la cabaña.



Vam tornar al cotxe a per l'equipatge i vam fer camí dins del bosc per buscar la nostra cabana, la cabana Rossinyol (just en aquell moment, plovia, però no massa, però va ser entrar al bosc i començar a fer un xàfec... els camins semblaven petits rierols...). Us podeu imaginar com vam arribar, sort dels impermeables!!! Però un cop vam trobar la nostra cabana se'm van treure tots els mals!! Què bonica, quina il·lusió, quines ganes de pujar-hi!!!


Volvimos al coche a por el equipaje e hicimos camino dentro del bosque para buscar nuestra cabaña, la cabaña Ruiseñor (justo en aquel momento, llovía, pero no demasiado, pero fue entrar al bosque y empezar a caer un aguacero... los caminos parecían pequeños riachuelos...). Os podéis imaginar como llegamos, suerte de los impermeables!!! Pero una vez encontramos nuestra cabaña se me acabaron todos los males!! Qué bonita, qué ilusión, qué ganas de subir!!!


Així que vam agafar la clau del kit de supervivència, vam creuar el pont penjant, vam pujar l'escala, vam obrir la trampilla i cap amunt. La cabana era súper acollidora, plena de petits detalls, em va enamorar.

Así que cogimos la llave del kit de supervivencia, cruzamos el puente colgante, subimos la escalera, abrimos la trampilla y hacia arriba. La cabaña era súper acogedora, llena de pequeños detalles, me enamoró.




Com ja us he dit abans, la nostra cabana era la Rossinyol, totes les cabanes tenen nom d'ocells (Òliba, Pit-roig, Bosqueta, Oreneta, Duc, Cargolet, Mussol, Mallerenga, Garrafó...).


Cómo ya os he dicho antes, nuestra cabaña era la Ruiseñor, todas las cabañas tienen nombre de pájaros (Lechuza, Pit-Roig, Bosqueta, Golondrina, Duque, Cargolet, Búho, Mallerenga, Garrafó...).



CABANA ROSSINYOL

Capacitat: 2 persones
Situació: 1000 metres
Alçada des de terra: 6 metres
Tipus d’arbre: Avet Douglas
Vistes: Matagalls, Plana de Vic
Temps de ruta des del mas: 17 minuts
Distancia des del mas: 1100 metres
Possibilitat d’aparcar a prop: no

CABAÑA RUISEÑOR

Capacidad: 2 persones
Situación: 1000 metros
Altura desde tierra: 6 metros
Tipo de árbol: Abeto Douglas
Vistas: Matagalls, Plana de Vic
Tiempo de ruta desde la masía: 17 minutos
Distancia desde la masia: 1100 metros
Posibilidad de aparcar cerca: no


Les vistes... doncs més enllà dels arbres més propers que teníem al davant... no vam veure massa més... Gràcies senyor del temps!

Las vistas... pues más allá de los árboles más cercanos que teníamos delante... no vimos demasiado más... ¡Gracias señor del tiempo!


Bé de fet... si va haver-hi una estoneta en la que vam poder corroborar que darrera d'aquella densa boira, alguna cosa hi havia...!!

Bueno, de hecho... si hubo un ratito en el que pudimos corroborar que detrás de aquella densa niebla, algo había...!!


Només arribar vam encendre l'estufeta i vaig preparar el pícnic per poder dinar.

Sólo llegar encendimos la estufita y preparé el picnic para poder comer.



Com us podeu imaginar, al estar al mig del bosc, la cabana no disposa ni de llum ni d'aigua corrent. Però hi havia tot d'espelmetes per la cabana que encara la feien més acollidora i romàntica. Per rentar-nos la cara, doncs a la pica i amb una gerra d'aigua! Ah i el wc és biodegradable i es recicla en forma de compostatge!

Como os podéis imaginar, al estar en medio del bosque, la cabaña no dispone ni de luz ni de agua corriente. Pero había todo de velas por la cabaña que todavía la hacían más acogedora y romántica. Para lavarnos la cara, pues en la pica y con una jarra de agua! Ah y el wc es biodegradable y se recicla en forma de compostaje!


Un dels detallets que em va fer molta gràcia, és que hi havia unes llibretes on podies deixar constància del teu pas per la cabana i llegir tot el que havien escrit les persones que havien passat abans per allà. Nosaltres també vam deixar la nostra petjada.

Uno de los detallitos que me hizo mucha gracia, es que había unas libretas donde podías dejar constancia de tu paso por la cabaña y leer todo el que habían escrito las personas que habían pasado antes por allí. Nosotros también dejamos nuestra huella.


Cap allà les 9 del matí del dia següent ens van portar l'esmorzar. Si fa bon temps, et deixen l'esmorzar lligat amb una corda sota de l'arbre i amb un sistema de politja, tu des de dalt només has de pujar-lo. Però com que plovisquejava... per tal de que no es mullés, ens van deixar l'esmorzar a la base de la cabana. Així que com que a mi em feia il·lusió pujar l'esmorzar per la corda... vaig baixar a buscar l'esmorzar, vaig creuar el pont i vaig anar fins a la corda per autopenjar-me l'esmorzar... hehehe, vaig tornar a la cabana i vaig pujar l'esmorzar ^^.

Sobre las 9 de la mañana del día siguiente nos trajeron el desayuno. Si hace buen tiempo, te dejan el desayuno atado con una cuerda debajo del árbol y con un sistema de polea, tú desde arriba sólo tienes que subirlo. Pero cómo llovía un poco... para que no se mojara, nos dejaron el desayuno en la base de la cabaña. Así que cómo a mí me hacía ilusión subir el almuerzo por la cuerda... bajé a buscar el almuerzo, crucé el puente y fui hasta la cuerda por autocolgarme el almuerzo... jejeje, volví a la cabaña y subí el almuerzo ^^.


L'esmorzar deliciós, sentadets vora l'estufa.

El desayuno delicioso, sentaditos cerca de la estufa.


Com podeu veure el temps no va fer que un dia tan especial com aquest l'espatllés, i és que les cabanes als arbres és un lloc màgic, ideal per desconnectar del dia a dia, del bullit de les ciutats, estar en contacte amb la natura i gaudir de la pau que transmet el bosc.

Como podéis ver el tiempo no hizo que un día tan especial como este lo estropeara, y es que las cabañas en los árboles es un lugar mágico, ideal para desconectar del día a día, del bullicio de las ciudades, estar en contacto con la natura y disfrutar de la paz que transmite el bosque.


I és què...

Y es que...


Ens ho vam passar tan bé, que no volia marxar...

Nos lo pasamos tan bien, que no quería irme...

Com podeu veure som una mica pallassos... ^^ / Como podéis ver, somos un poco payasos... ^^

Només hi ha una cosa que em sap greu... i és que haurem de tornar un altre dia, per gaudir de les cabanes amb un sol espatarrant!!!! (si cal subornaré al Tomàs Molina amb un sopar a El Celler de Can Roca... hehehehe).

Sólo hay una cosa que me sabe mal... y es que tendremos que volver otro día, para disfrutar de las cabañas con un sol espectacular!!!! (si hace falta sobornaré a Tomàs Molina (el meteorólogo de TV3) con una cena en El Celler de Can Roca... jejejejeje).



Estic enllaçant aquest post a la festa d'enllaços de Personalización de blogs / Estoy enlazando este post a la fiesta de enlaces de Personalización de blogs.


Gràcies per llegir-me!

¡Gracias por leerme!


Feliç començament de setmana.

Feliz comienzo de semana.



10 comentaris:

  1. Ostres Montse,

    Quin cap de setmana més rodó...si no fos per la pluja. No sembla que estiguem a la primavera, oi? bé de totes formes molt xulo el post...a veure si m'animo a fer una excursió com la vostra.

    Anna

    ResponElimina
  2. Ja coneixia les cabanes, bé, només per internet!! i ho vaig trobar súper original i súper xulo!!! el teu picnic, espectacular!!! i la idea dels 25 regals m'agrada molt molt i molt!!!

    ResponElimina
  3. Tinc una amiga que també va anar a les cabanes! Li va encantar, però amb la teva descripció i fotos me n'he ben enamorat!
    És super cucaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Llàstima que us plogués, però segur que així encara devia ser més romàntic! Al Jordi i a mi ens encanta la pluja ^^

    En fii, intentaré escapar-me per allà algun dia! Segur que serà inoblidable!
    (i per cert, el picnic que has preparat tenia una pinta deliciosa, hahaha)

    Petonets ^^

    ResponElimina
  4. Quin post tan xulo Montse, et felicito!!!! Bé, de fet TOTS els teus posts són una passada. Peroò aquest m'ha agradat especialment, potser perquè estic totalment d'acord amb tu, una experiència BRUTAL, pel meu gust. Jo t'asseguro que l'any que ve hi tornem! Unes fotos meravelloses, malgrat el temps, genials! Una abraçada!!

    ResponElimina
  5. Què romàntic ... amb pluja i boira encara millor, tens ganes d'estar més juntets !!!El pic... simplement espectacular com els 25 regalets !!
    1 petó

    ResponElimina
  6. Me han enamorado estas cabañas!! Por lo que veo están pensadas más para adultos, con niños, a no ser que sean un poco mayores no lo veo, ¿verdad?
    Lo de la lluvia, nosotros aquí en Bizkaia también estamos hartos, así que adopta el dicho que nos dijeron en Francia, la lluvia es lo que hace que sea romántica, así que tuvistéis romanticismo por los 4 costados.
    Me gusta tu blog, así que me quedo.
    Un saludo.

    ResponElimina
  7. Hola Montse. Com m'has fet recordar coses! Nosaltres hi varem anar a l'octubre passat, i vem estar a la Cabana Mallerenga. Has descrit molt bé les sensacions. Molt boniques les fotos! Per cert, vinc de la Festa d'Enllaços. Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Vaya un lugar más bonito y diferente, una gozada, de todas formas me temo que no es pato para personas con vértigo como yo, que pena...

    Besos Raquel

    http://raqueljimenezbisuteria.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  9. Buenas tardes, vengo de la fiesta de enlaces de Blanca.
    Esta genial tu entrada, y cambia un poco de lo demás.
    Este alojamiento en cabaña me encanto. La decoracíon mola!!!
    Me permites compartir en mi resumen semanal de los viernes?
    Besos

    ResponElimina
  10. Oh! Jo ho tinc a la meva wishlist. M'ho vaig mirar un cop per fer un regal, però has de reservar-ho amb massa temps d'antel.lació si hi vols anar de cap de setmana :(

    M'encanta la foto de "no volíem marxar"!

    ResponElimina

Aquest blog creix gràcies als vostres comentaris, així que anima't i deixa el teu.
Este blog crece gracias a vuestros comentarios, así que anímate y deja el tuyo.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ShareThis