Páginas

dissabte, 4 d’agost del 2012

La xarranca

Avui toca recordar vells temps... Aquells temps en els que les teves majors preocupacions eren: tenir fets els deures per quan tocava, saber-se la programació sencera dels dibuixos animats que feien durant la tarda (la hora, el canal...), tenir molts amics, procurar que els teus pares no t'enxampessin i et castiguessin, jugar i gaudir al màxim.

Tenia ganes de fer alguna cosa, alguna manualitat amb les meves adorables cintes de washi tape. 
I què podia fer amb totes aquestes cintes??


Què aixequi la mà qui ha jugat alguna vegada al joc de la xarranca quan era petit? Jo, jo, jo també, i jo! Doncs jo també hi havia jugat! M'encantava! No hi havia jugat pas vegades i vegades amb les meves amigues al pati de l'escola!


Doncs sí! Se'm va ocórrer fer una xarranca amb washi tape per decorar la meva prestatgeria - escriptori, què us sembla? A mi m'encantaa! Li dóna molta vida, tan de color.
I és ben fàcil de fer, només necessites unes cintes de washi tape, unes tisores, un regle i mesurar l'espai disponible on posaràs la teva xarranca per poder fer les proporcions d'aquesta.


La Xarranca va començar al món antic durant el primer Imperi Romà. Els soldats romans utilitzaven els exercicis de la "Xarranca" original com a entrenament militar. Aleshores van exportar el joc als infants de tot Europa. Els infants romans dibuixaven les seves pròpies "xarranques" imitant els soldats i afegint-hi un sistema de punts. A tots els continents n'hi ha una pila de versions. El joc s'anomena "Marelle" a França, "Templehupfen" a Alemanya, "Hinkelbann" als Països Baixos, "Sotronul" a Romania, "Hopscotch" en anglès i "Rayuela" a Argentina.

Us acordeu de com es jugava? Anem a fer un breu resum de les normes.

Hi ha moltes variants locals de regles per a jugar a la xarranca. Una de les típiques i a la que jo hi jugava seria:
Hi juga un nombre indeterminat d'infants. 
Per torns es tira una pedra plana o un tros de guix a la casella que toca. Es comença per la 1 i es va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense ni tan sols tocar les vores. 
Aleshores es fa el recorregut de la xarranca de la següent manera: cal passar per totes les caselles, successivament, saltant-se la casella que té la pedra, al peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l'altre peu el terra. 
Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes es posa un peu a cadascuna, simultàniament (eixarrancats). 
En arribar a la darrera casella es gira i torna fins al principi. 
Quan s'està a la casella anterior a la que té la pedra cal ajupir-se i agafar-la i tornar amb ella al principi. 
Si durant aquest recorregut en algun moment el jugador toca amb l'altre peu al terra o trepitja una ratlla o en llençar la pedra no encerta bé la casella corresponent li passa el torn. 
Si fa tot el recorregut continua amb la següent casella fins que les ha fet totes.
Guanya qui primer fa tot el recorregut.


Qui s'anima a fer una partida? ^^


.mOntse.!


6 comentaris:

  1. Montse, he de reconèixer que no en sabia res del washi tape fins que he llegit el teu blog :-(
    però m'ha encantat com l'has utilitzat per decorar la prestatgeria, queda molt original, vistós i molt xulo.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són ideals! Jo des de que les vaig coneixer n'estic enamorada! Pots decorar qualsevol cosa que se't pasi pel cap i donar-li un toc diferent!
      Un petó! ^^

      Elimina
  2. T'ha quedat la prestatgeria-escriptori molt xul·la ^^
    Queda molt vistosa i original :)

    Petons :D

    ResponElimina
  3. pero que lindo queda!! y que original, muy bonitos los tonos pastel

    ResponElimina

Aquest blog creix gràcies als vostres comentaris, així que anima't i deixa el teu.
Este blog crece gracias a vuestros comentarios, así que anímate y deja el tuyo.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ShareThis