Páginas

dilluns, 30 de juliol del 2012

Orxata de xufles

Diu la llegenda que quan el rei Jaume I va entrar a València una donzella li va oferir un got d'orxata. En Jaume I va quedar sorprès del seu gust desconegut i li va preguntar a la donzella què era allò, ella li va dir que era llet de xufla (com s'anomenava en aquella època), i Jaume I li va dir: 'açò no és llet, açò és or, xata', d'aquest joc de paraules és d'on suposadament va derivar 'orxata'.

L'orxata a part de ser un bon refresc per l'estiu, sabieu que...

  • És rica en minerals, principalment en fòsfor i potassi.
  • No té colesterol i contribueix a reduir el risc de patir certs càncers.
  • Ajuda a reduir el colesterol i els triglicèrids.
  • Aporta aminoàcids essencials.
  • Posseeix un gran valor energètic.
  • Posseeix excel·lents propietats digestives.
  • No conté gluten i, sense sucre, pot se consumida per les persones diabètiques.
  • És recomanable per als al·lèrgics als productes lactics.
  • És ideal per a les persones hipertenses.

Doncs si és tan saludable... anem a prendre a fer una bona orxata de xufles no us sembla?




















INGREDIENTS
- 200g de xufles.
- 100g de sucre.
- 1l d'aigua d'ampolla.



PREPARACIÓ
Deixeu les xufles en remull de 12 a 24 hores.
Poseu a bullir una petita part de l'aigua amb el sucre fins que estigui ben dissolt i deixeu-ho refredar.
Escorreu les xufles i poseu-les en un pot amb una mica d'aigua. Trinxeu-les amb la batedora i aneu afegint la resta de l'aigua de mica en mica. Les xufles han de quedar ben trinxades.
Passeu la pasta de xufles pel colador xinès i premseu-la molt bé per tal d'extreure'n el màxim contingut d'orxata.
Coleu l'orxata en un colador ben fi i ajunteu-la amb l'aigua ensucrada.
Deixeu-la refredar a la nevera.
Servir ben fresqueta.


Consumiu aquesta orxata abans de 48 hores doncs, al no portar cap conservant, es fa malbé molt aviat.

Bon començament de setmana!

.mOntse.!

diumenge, 29 de juliol del 2012

Cupcakes de tiramisù

Sóc una enamorada de la 'bella Itàlia'! M'apassiona tot, les seves ciutats, la gastronomia, la gent, el idioma... Suposo que té molt a veure el fet que vaig passar allà 3 mesos d'Erasmus, a una ciutat a prop de Milano, Vercelli, i també a Novara que de fet era en aquesta última on feia les pràctiques de 3r d'infermeria a l'Ospedale Maggiore della carità di Novara. I viatjant en cotxe els caps de setmana per tot el Nord d'Itàlia (evidentment Milano, Alessandria, Torino, Verona, Brescia, Lago di Garda, Lago di Como... fins i tot em vaig arribar a Suïssa, a Lugano!). No si és per això, però el fet és que m'apassiona Itàlia. I com no podia ser menys, un dels meus postres preferits és el TIRAMISÙ.

Com ja sabeu a mi m'agrada fer una mica d'història i explicar d'on vénen les receptes que faig. I el tiramisù no és pas l'excepció. A més és força curiós d'on prové el tiramisù. Així doncs us faig un breu resum d'on prové aquest magnífic postre.

El tiramisù és un postre italià que neix en la regió de Veneto al començament de la dècada dels 50. Té un origen força peculiar: neix en els prostíbuls de la regió, l'utilitzaven les prostitutes per atraure als seus clients. Segons la saviesa popular es diu que les dones el donaven perquè els hi deien als seus clients que els donarien una cosa que "ti tira su" que literalment vol dir 'et tira amunt', t'anima, et porta amunt, et puja l'ànim.
En aquell temps el tiramisú no tenia el seu component més característic: el formatge mascarpone, ni cap element gras, ja que hagués estat unes postres de digestió lenta i hagués interferit en el treball dels prostíbuls.
El tiramisù tal i com el coneixem avui en dia, el va crear Alfredo Beltrame (un xef reconegut en la regió del Veneto) en 1968. Un cop que es va imposar com a postres distingit i exquisit, va desaparèixer dels prostíbuls i va començar a formar part de les cartes dels restaurants italians i de tot el món.

I ara sí! Us presento la meva versió de CUPCAKES DE TIRAMISÙ!


 INGREDIENTS (per a uns 8 cupcakes)
Per a la massa del cupcake:
- 100g de mantega.
- 100g sucre.
- 2 ous sencers.
- 100g de farina de rebosteria.
- 2 culleradetes de llevat royal.
- 2 culleradetes de cafè.
- 1 culleradeta d'essència de vainilla.


Per al frosting de tiramisù:
- 1 clara d'ou.
- 2 rovells d'ou.
- 50g de sucre.
- 250g formatge mascarpone.
- Cacau en pols per empolsar.


PREPARACIÓ
Massa del cupcake:
Posar la mantega a la batedora a velocitat mitjana fins a obtenir una textura pomada (cremar la mantega). 
Afegir el sucre fins que quedi totalment integrat, i després els ous un per un.
Afegir l'essència de vainilla.
Barrejar la farina amb el llevat i tamisar.
Introduir-ho a la barreja en dues vegades i entre elles tirar les cullerades de cafè per suavitzar la massa. Barrejar a velocitat baixa fins que quedi una barreja homogènia.
Posar les càpsules dels cupcakes en una safata especial per a cupcakes i omplir fins a la meitat amb massa amb una màniga pastissera.
Posar al forn, prèviament preescalfat a 160ºC a dalt i abaix (si forn amb ventilador 10ºC menys) i deixar 20 minuts (si els voleu fer minis deixeu-ho uns 12 minuts). Els cupcakes han de quedar a nivell dels papers, si pugen massa sempre es poden aixafar amb una pala just quan els retires del forn.
Un cop passat el temps, deixar reposar en el motlle 3 minuts i després deixar refredar del tot en una reixeta. Un cop freds es poden ja decorar.


Frosting de tiramisù:
Muntar la clara de l'ou a punt de neu amb l'utensili de vares i reservar.
Batem els rovells amb el sucre fins que tingui una consistència espumosa.
Seguidament afegim el mascarpone poc a poc i continuem batent.
Afegim la clara muntada i barregem bé a velocitat mínima.
Col·locar la crema en una màniga pastissera amb el broquet que vulguis utilitzar (jo en aquest cas vaig fer servir la 1M de wilton), tapar-la bé i deixar-la en la nevera.


Us recomano no muntar els cupcakes, fins poca estona abans de servir, el tiramisù és millor que es conservi a la nevera, ja que porta ou.


Muntatge del cupcake:
Col·locar el frosting de tiramisù sobre la base del cupcake, ajudant-nos amb la màniga pastissera i el broquet per donar-li la forma desitjada i empolsar cacau en pols per sobre.


Cupcakes llestos per emportar!



Buon appetito!




Ara canviant de tema... sembla mentida que amb les entrades que porto ja... encara no us hagi parlat de la meva adorable i estimada companya de batalles a la cuina. No se pas que faria jo sense ella...! I avui és un bon dia per presentar-vos-la, ja que estrena vestit nou.


Què qui és la meva companya? Així tapadeta sembla una màquina de cosir no?? :D
No us sembla adorable la funda? És molt dolça! La vaig rebre per correu el divendres, i només obrir el paquet em va faltar temps per anar corrent a la cuina a veure que tal quedava. I li queda perfecte! Gràcies a la Roser de CookiesParadise, que és una artista, tan amb la màquina de cosir creant aquestes meravelles de fundes com a la cuina. Us convido a que li doneu un cop d'ull al seu blog i flipeu amb el munt de cupcakes que ha fet, quin més vistós i amb més bona pinta, això si... punxeu-vos una bona dosi d'insulina abans d'entraar... :P!




No us faig esperar més! Ha arribat el moment de presentar en societat a la meva companya de batalles!


Una Kitchen Aid! No hi ha paraules per descriure-la... és FANTÀSTICA! Funciona de meravella i el que més m'agrada... el seu DISSENY!


Per cert! Us convido a que proveu a fer la recepta de cupcakes de tiramisù o a que em suborneu per a què us la faci ^^ hehehe, realment estan de VICI!




.mOntse.!




divendres, 27 de juliol del 2012

Mini hamburgueses

L'altre dia vaig anar a Barcelona pel matí, i entre unes cosses i les altres es va fer tard i gairebé era l'hora de dinar, i sense haver esmorzat gairebé res. Només pensar en haver de tornar cap a casa, i posar-me a fer el dinar... bff... quina mandra! Total que vaig decidir quedar-me a dinar a Barcelona. Ara el dilema estava en on anava a dinar... I llavors em va venir al cap que no feia masses dies, vaig trobar per internet (ara que hi penso no sé on ho vaig trobar...) una hamburgueseria gourmet que tenia molt bona pinta. Així doncs, vaig buscar l'adreça pel mòbil i cap allà que hi vaig anar. La hamburgueseria en qüestió es diu Kiosko ¡Tu burger diario! i es troba en el barri del Born.


El Kiosko no és un restaurant, és un burger bar, i tot i que si demanes coberts, te'ls donen, el Kiosko promou un estil més casual, ja que la millor manera de gaudir d'una bona hamburguesa és agafant-la amb les dues mans. Tots els seus productes: les hamburgueses, les patates i fins i tot les salses són totes casolanes i s'elaboren en el mateix Kiosko.


La forma de servir es també força innovadora. Primer has de fer la teva comanda al mostrador encerclant en la carta que és el que voldràs, pagues i et donen les begudes i un número. Després pots anar tranquil·lament a la taula i jugar a jocs com el SUDOKU o sopes de lletres, mentre esperes el menjar.


I en un tres i no res tindràs les teves burgers a la taula. Que puc dir d'elles... Quan la vaig veure em va impressionar el seu tamany! Són enormes! Menys mal que anava amb gana... I estan BONÍSSIMES!


A més a més la seva filosofia gira al voltant de la generositat. Cada 3 mesos ajuden a diferents entitats caritatives i dediquen un 10% de tot el que guanyen amb cada Special Burger a aquestes ONG's.
Així doncs, si un dia us perdeu per Barcelona i no sabeu on anar, passeu-vos pel KIOSKO.


Realment el post d'avui era per ensenyar-vos unes mini hamburgueses que vaig fer fa unes setmanes, el que passa que al començar a redactar l'entrada, m'ha vingut a la memòria el Kiosko, i ja que el tema està relacionat he dit, va! Anem a compartir-ho amb els meus blocaires!

Doncs com us acabo de dir, aquí us presento les meves mini hamburgueses, evidentment no li fan pas la competència a les del Kiosko :P, però queden molt resultones com aperitiu, o com a una tapa més en un sopar d'amics, per exemple.


La recepta és molt fàcil i senzilla de fer.
Necessitarem: mini panets d'hamburguesa, trinxat de vedella, rul·lo de formatge de cabra, brots de canonges, pernil ibèric i tomàquets.
Elaborarem les mini hamburgueses fet boles amb el trinxat de vedella i donant-li forma d'hamburguesa amb la mà o bé amb uns tallapastes rodons i les farem a la planxa. Un cop fetes només queda muntar els panets amb tots els ingredients anomenats anteriorment, o els que es desitgin.


I es poden decorar amb uns banderins fets amb uns escuradents i una mica de washi tape!


.mOntse.!



dijous, 26 de juliol del 2012

Découpage

Avui us porto una nova manualitat, el découpage. Dissabte passat vaig anar a Barcelona a fer un curs bàsic de découpage a Cromatismes. Vam folrar una safata i un marc de fusta! Van quedar genials, però abans d'ensenyar-vos-ho primer us explicaré una mica què és això del découpage per qui no ho sàpiga.

La paraula Découpage prové del verb en francès 'découper' que vol dir retallar.
La tècnica consisteix en la decoració de diverses superfícies, com la fusta, el llautó, vidre, ceràmica, per exemple, en les quals s'aplica paper o tela i es vernissa vàries vegades fins que queden perfectament integrats, semblant que estiguin pintats.
Es tracta d'una tècnica molt senzilla, que pot utilitzar qualsevol principiant, perquè només s'ha de saber retallar, enganxar i envernissar.
Es poden aplicar teles, paper de regal, làmines, paper de seda, paper d'arròs, cromos, i últimament està molt de moda utilitzar tovallons de paper. La aplicació d'aquests tovallons té l' avantatge de que necessita molt poques capes de vernís, perquè el paper és molt fi.
Hi ha tovallons decoratius amb molts motius molt diversos que ens poden ajudar a decorar safates, marcs, caixes, mobles de tot tipus, cubells, testos i tot el que se'ns ocorri.
Pots utilitzar peces de paper senceres, pots esquinçar-les o pots retallar-les per fer formes i dissenys interessants.
És una magnífica forma de reciclar, per donar-li un look nou a un moble, per exemple. A part de personalitzar-ho i fer-ho exclusiu, com totes les cosses fetes a casa!

Doncs ara sí, aquí estan els meus primers projectes amb découpage.


A mi m'encanta! Si us animeu a fer Découpage m'agradaria donar-vos un consell, més que res per a que ho tingueu present a l'hora de triar papers. Ja que hi ha papers amb els que es poden fer trossets i altres q no. M'explico. El paper de lletres de la meva safata, és ideal per enganxar-lo sencer, perquè la gràcia és que es llegeixin les lletres (encara que no t'enteris del que posa... :P), si talles aquest paper a trossets i els vas enganxant quedarà horrible.



En canvi, el paper de les floretes és ideal per fer trossets i anar-los enganxant... la safata està feta així, a trossets, oi que no ho sembla? Doncs sí si, ja us ho dic jo ^^. El que passa que l'estampat és tan petit, que al anar posant els trossets es torna a formar el dibuix i no s'aprecia. La veritat és que és molt més fàcil treballar amb trossets perquè evites que et quedin arrugues per sota, amb un paper més gran, com és el cas del de les lletres, és molt més fàcil que et quedin arrugues.

Heu vist quina tassa més vintage i 'molona' em vaig comprar l'altre dia? Us he de confessar una cosa... Tinc addicció per les tasses, en tinc una pila i me'n compraria una pila més! M'ENCANTEN!
També has de tenir en compte en quins estampats fas trossets, en estampats molt més grans que aquests, potser al fer trossets si que és notarà o papers amb estampats vichy per exemple, que són molt quadriculats, al esquinçar-ho i tornar-ho ajuntar, passaran a ser quadrets de vichy per ser caos total! xD

El marc de fotos és genial! A més a part de fer-lo servir per posar-hi fotografies podeu fer com jo, i utilitzar-ho per escriure-hi missatges.

Sabeu que va ser el millor del curs? Què  per un moment semblava que tornéssim a estar a l'escola i em vaig empastifar les mans a més no poder amb la cola! Perquè al principi dius va... amb el pinzell, però després acabes modelant el paper amb les mans! I el divertit que és després treure's la cola de les mans un cop seca? ^^


.mOntse.!


dimecres, 25 de juliol del 2012

CakePops Red Velvet

Junt amb els Cupcakes, els cakepops són els productes estrella pel que fa a creativitat. Evidentment els cakepops venen d'Estats Units (els reis de la rebosteria creativa), si traduïm el seu nom, cakepop vindria a dir 'queixalada de pastís', és a dir, un trosset de pastís que es pot menjar d'una sola queixalada.
Si fem una mica d'història, els cakepops es van crear com una sortida a tots aquells pa de pessic que al cap de dos dies es queden secs i durs, i ningú se'ls vol menjar. Llavors, el que feien era esmicolar el pa de pessic i afegir-hi algun tipus de crema per tal d'amorosir el pa de pessic, habitualment era una crema de formatge, però pot ser nutella, una crema de llimona, etc. Un cop tenien la barreja, li donaven forma de bola, la clavaven en un pal, com si d'una piruleta es tractés, i la banyaven en xocolata.

Naturalment, tot això ha anat evolucionant, i ara ja no ens esperem a que el pa de pessic es quedi dur per poder fer els nostres cakepops, sinó que l'elaborem expressament per fer-los. A més de les boles que pots fer tu manualment, hi ha diversos motlles per donar-lis formes diferents (cors, cupcakes, cons...).


També es poden fornejar directament els cakepops al forn en forma de bola, col·locant la massa en un motlle especial per a fer cakepops, en aquest cas, ja no cal afegir-hi la crema, sinó que només serà el pa de pessic.


Fins i tot han inventat una màquina tipus per fer creps, però per fer cakepops, i es fan molt ràpid, no sabria dir-vos ara si són uns 5-10 minuts aproximadament.


Les decoracions són infinites... Els pots recobrir amb xocolata o Candy Melts, que són unes pastilles de xocolata tenyides de diversos colors que serveixen per banyar, modelar, cobrir o adornar tot tipus de dolços. És més còmode que la xocolata, ja que un cop fos, és més dens que la xocolata, evites que vagi gotejant, i es seca molt més ràpid. I finalment adornar-ho amb tot tipus de sprinkles.


També es poden decorar amb fondant, i arribar a modelar qualsevol personatge animat, la cara d'un nen, animals, o qualsevol cosa que et vegis capaç de modelar.

Sens dubte, la reina per excel·lència en preparar aquests divertits i originals cakepops és la bloguera Bakerella, us recomano moltíssim el seu blog, està replè de increïbles cakepops que us deixaran amb la boca oberta!

Per realitzar els meus primers cakepops he triat una recepta d'un pastís típic americà! El Red Velvet!
Anem a fer també una breu història d'aquest deliciós pastís.

El Red Velvet és un pastís molt popular i característic que deu el seu nom (vellut vermell) al seu color vermell brillant, el qual s'aconsegueix afegint, a la barreja d'ingredients, colorant vermell, però també és degut a la reacció que es produeix al barrejar el vinagre amb el buttermilk, el que fa que es revelin molt més les antocianines vermelles del cacau. Durant la Segona Guerra Mundial i el racionament de menjar, els rebosters utilitzaven remolatxa bullida per aconseguir aquest característic color en els seus pastissos i, encara avui en dia, moltes de les receptes porten aquest ingredient ja que ajuda a retenir la humitat.
Hi ha diferents teories sobre el seu origen, unes diuen que provenen del sud dels EUA, altres del nord, i fins i tot altres l'atribueixen a Canadà. 


Durant els anys 20, el Red Velvet era propietat de la firma de l'Hotel Waldorf-Astoria de Nova York. Explica la llegenda, que una vegada una dona va voler saber la recepta i li van demanar una gran quantitat de diners per ella. La senyora va acceptar pagar aquesta abundant quantitat de diners, perquè va quedar enamorada del pastís, però indignada, la dona va propagar la recepta del pastís per tot el país.
La cadena de restaurants i pastisseries Eaton el va fer molt popular en els anys 40 i 50, promovent una recepta exclusiva de Eaton, que es diu feien jurar silenci als empleats que la coneixien. Molts creien erròniament que era una creació de la matriarca de la cadena, la senyora Eaton. 
La popularitat d'aquest pastís va ressorgir sembla ser en la pel·lícula de Julia Roberts, Magnolias de Acero (Steel Magnolias) com a pastís del nuvi (groom's cake), una tradició del sud dels EUA (en els casaments, a més a més del clàssic pastís de casament, existeix aquest pastís del nuvi, que s'acostuma situar en la recepció i acostuma a tenir diferents formes).
Aquestes són vàries de les històries que s'expliquen sobre aquest característic pastís.


Desprès de la super màster class que us he fet avui... anem a posar en pràctica tots els coneixements que hem après. Així que aquí us deixo la meva versió de cakepops Red Velvet!

INGREDIENTS

Per al pa de pessic:
- 60ml d'oli d'oliva suau.
- 160g de sucre
- 1 ou.
- 1 cullerada de cacau sense sucre.
- 1/2 culleradeta de colorant en pasta vermell.
- 2 culleradetes d'extracte de vainilla.
- 125ml de llet.
- 1 culleradeta de suc de llimona.
- 150g de farina.
- 1/2 cullerada de bicarbonat de soda.
- 1 culleradeta de vinagre blanc.

Per a la crema:
- 40g de mantega sense sal a temperatura ambient.
- 225g de icing sugar o sucre glass (el icing sugar és un sucre glass però encara més fi).
- 100g de formatge cremós.
- 2 cullerades de llet.

Per a la cobertura:
- 200g de Candy Melts blancs o cobertura de xocolata blanca.
- Decoració: sprinkles, flors-papallones de fondant.

ELABORACIÓ


El primer que farem serà elaborar el pa de pessic. Per tant, preescalfarem el forn a 170ºC i engreixarem un motlle d'uns 18cm.
Posem la llet en un vas i afegim el suc de llimona. Deixem reposar 5 minuts per a que es talli. Això ho fem per obtenir buttermilk, que és un sèrum de llet que es troba a EUA, però aquí no es comercialitza, per tant, l'elaborem nosaltres.
En un bol, batem el sucre amb l'oli fins que estiguin ben integrats.
Sense deixar de batre afegim l'ou i l'extracte de vainilla.
En un altre bol, tamitzem la farina amb el cacau.
Batent a velocitat baixa, afegim la meitat de la farina amb el cacau a la barreja anterior.
A continuació afegim la llet i, finalment, incorporem la resta de farina amb cacau.
Per últim, en un vaset, barregem el vinagre amb el bicarbonat de soda i quan bombollegi l'agefim a la barreja anterior.
Quan la barreja sigui homogènia, afegim el colorant vermell.
Repartim la barreja en el motlle i enfornem durant 25-30 minuts a 170ºC o fins que en punxar-ho amb un escuradents surti net.
El traiem del forn i el deixem refredar 5 minuts en el motlle i després per complert sobre una reixeta.


El següent que prepararem serà la crema; tamitzem el icing sugar o sucre glass.
A continuació, el batim amb la mantega i la llet fins que s'integri.
Afegim el formatge, que ha de estar fred, i batim primer a velocitat baixa i després augmentant la velocitat fins que la barreja sigui homogènia i cremosa.


Per últim, confeccionem els cakepops. Esmicolem el pa de pessic i afegim cullerades de la crema, removent fins que la massa sigui compacta però no molt enganxosa.
Fem boletes i les refrigerem al menys 2 hores a la nevera.
Fonem els Candy Melts en el microones seguint les instruccions del paquet.
Banyem la punta del palito (com els de les piruletes) en els Candy Melts i clavem una boleta en cada palito.
Deixem refredar 5 minuts en la nevera i després banyem per complet.
Abans de que es sequi decorem amb sprinkles i flors/papallones de fondant.
Deixem assecar.
Llest per menjar.



.mOntse.!



diumenge, 22 de juliol del 2012

Pa de pessic de les Carmelites Descalces de Sevilla

Fa dos dissabtes va venir la tieta Rosa a veure'ns a casa, i quan em va veure em va dir: "té, això es per tu, de part de la Laia, que avui ha fet un pa de pessic i ha de repartir això per què el facin tres persones més." Era un tupper amb una massa extranya i pestilent...! El cas és que ja n'havia sentit a parlar d'aquest pa de pessic, per un company de feina, el Luís, però no l'havia fet mai, ni l'havia tastat. La Laia a part de donar-me la "massa mare" que és com es diu, li va donar a la seva àvia un trosset del seu pa de pessic per tal que el pogués tastar. Estava boníssim, molt bo! Si voleu veure com li va quedar el pa de pessic a la Laia, teniu la oportunitat de fer-ho, ja que té un blog de cuina ple de receptes delicioses, es diu Delícies de Llimona; us convido a donar-hi un cop d'ull. ^^

Doncs bé, ara toca explicar una mica que és això del pa de pessic de les Carmelites Descalces de Sevilla. En el paper que em va donar amb la recepta, hi venia una breu explicació que diu així:
"És una antiga forma de realitzar un pa de pessic y es deia que la persona que t'entregués el vas amb la massa mare et desitjava sort i salut.
Es requereixen 10 dies per a la seva elaboració sense utilitzar batedora ni frigorífic o altres aparells moderns.
La tradició diu que la massa mare te l'han de donar i començar l'elaboració en dijous per a que el pa de pessic estigui llest el dissabte de la setmana següent."


Els passos a seguir durant aquests 10 dies són els següents:

DIJOUS: dia 1.
S'avoca el contingut de la massa mare que has rebut en un recipient de major tamany amb tapa, ja que la massa anirà creixent. Se li afegeix un vas de sucre i un altre de farina. NO ES BARREJA, ho tapem.

DIVENDRES: dia 2.
Es barreja tot ben barrejat amb una cullera.

DISSABTE: dia 3.
No es toca.

DIUMENGE: dia 4.
No es toca.

DILLUNS: dia 5.
S'hi afegeix un vas de sucre, un de llet i un de farina. NO ES BARREJA.

DIMARTS: dia 6.
Es barreja tot ben barrejat amb una cullera.

DIMECRES: dia 7.
No es toca.

DIJOUS: dia 8.
No es toca.

DIVENDRES: dia 9.
No es toca.

DISSABTE: dia 10.
Es preparen 3 vasos de la massa mare obtinguda, que s'entregaran a 3 persones per a que el següent dijous puguin començar el seu pa de pessic i a les que volguem desitjar sort i salut.
A la resta de massa mare se li afegeix: 2 vasos de farina, 1 vas de sucre, 1/2 d'oli d'oliva suau o gira-sol, 1 vas de llet, 1 vas de nous o ametlles picades (125g), un vas de panses sense os, 1 sobre sencer de llevat (tipus Royal), 2 ous, 1 poma trossejada, 1 pessic de sal, una cullerada de vainilla, i finalment la ratlladura d'una llimona/taronja.
La poma i les panses són opcionals (jo he prescindit d'elles), i he ratllat una taronja. Al pa de pessic pots afegir-hi el que més et vingui de gust, com per exemple pepites de xocolata!

Es barreja tot amb una cullera (res d'utilitzar batedora) i es posa al forn a 180ºC durant uns 40-45 minuts o fins que l'escuradents surti ben net.



> Aspectes a tenir en compte! 

- La massa mare fa mooolta pudor, mmm... no sabria com descriure-la, fa olor com a agri, a podrit, cada cop que ho destapis per avocar-hi ingredients o remenar, arrufaràs el nas i pensaràs "vols dir que això és comestible? No em farà mal? Segur que quedarà bo?" ^^ Com ja us vaig confessar m'encanta provar les masses crues, perquè les trobo boníssimes i així et fas una idea de com quedarà la cosa... però aquesta vaig ser incapaç de provar-la... no incita gens a tastar-la... xD

- Durant els 10 dies heu de deixar el recipient de la massa mare, en un lloc fresc i sec, res de neveres, feu-li lloc en un raconet de la cuina!

- La mesura del vas. El vas és el típic de tota la vida, el d'aigua, d'uns 200ml.

Sincerament, és un pa de pessic boníssim, surt molt esponjós. Val la pena la espera dels 10 dies.

I aquí estan els meus 3 vasets, amb la recepta i un mini tast del meu pa de pessic per als meus destinataris.





Tot llest per portar-ho als seus destinataris.


Si tens ganes de fer-lo però no tens la massa mare, la pots fer tu mateix:

INGREDIENTS PER A LA MASSA MARE:
1 vas de farina.
1 vas de llet.
1/2 vas de sucre.
1/2 sobre de llevat.

Unim tots els ingredients i no toquem fins al dia següent.
A partir d'aquí i sempre en dijous, ja podeu començar amb el vostre pa de pessic i seguint les guies de dalt.

Així doncs, ja no tens excusa per a fer el teu, aquí t'entrego el meu vas amb massa mare! Et desitjo sort i salut! ^^



Bon profit!


.mOntse.!

divendres, 20 de juliol del 2012

Arròs amb verduretes

Avui us porto una recepta sana, feta en un plis plas al microones amb l'olla Ogya de Lékué.
He partit de la recepta que em van donar en el curs aquell de cuina sana que vaig fer... us enrecordeu? I que jo mateixa vaig poder tastar en el seu dia. A l'hora de posar-me a fer l'arròs, no tenia tots els ingredients de la recepta, però bé són tot verduretes... així que podeu anar innovant com vaig fer jo.



INGREDIENTS:
1 tasseta d'arròs: 55g (a la recepta posava basmati, però a casa no en tenia, així que vaig fer servir arròs bomba).
2 tassetes d'aigua (132ml).
1/2 pastanaga.
1/4 ceba.
1/2 carbassó.
bròcoli (n'hi vaig posar a ull).
1/2 dau de caldo (opcional: jo li vaig posar).
1 cullerada d'oli d'oliva.
julivert
1 cullerada de salsa de soja.



ELABORACIÓ:
Col·loquem l'arròs a l'estoig de vapor.
Afegim les verduretes netes i trossejades i el julivert, les ruixem amb oli i distribuïm la pastilla de caldo a trossets.
Incorporem l'aigua, tapem i cuinem al microones a 650-800W durant 8-10 minuts fins que l'arròs estigui a punt.
Ruixem amb salsa de soja abans de menjar.


Buon appétit!



.mOntse.!


dimecres, 18 de juliol del 2012

Palmeretes de pasta de full i xocolata

Bon dia! Avui us porto una recepta molt fàcil i ràpida de fer. I a més a més, amb grans resultats! Qui no ha menjat mai les típiques palmeretes dels forns de pa i pastisseries o aquestes industrials que venen als súpers? Doncs bé, s'ha acabat el comprar-ne, ara les pots fer a casa, i molt més bones que les comprades. :D

Què us sembla? Tenen bona pinta veritat?
Doncs aquí us deixo la recepta, perquè aneu a la cuina a posar-la en pràctica.

INGREDIENTS
- 1 planxa de pasta de full rectangular (important que sigui rectangular, amb el circular no serveix. Si el fas tu, doncs ja li donaràs forma rectangular. Jo en aquest cas el vaig comprar. La majoria són circulars, però en el Mercadona, per exemple, la pasta de full que tenen sí que és rectangular, la de la marca Hacendado, ve en un pack de dos unitats).
- Sucre blanc.
- Una bona rajola de xocolata per fondre (si les vols banyar).



PREPARACIÓ
1. Preescalfar el forn a 200ºC, calor a dalt i abaix.
2. Col·locar la planxa de pasta de full oberta, sobre paper de fornejar (jo vaig utilitzar el mateix paper on ve enrotllada la pasta de full. Escampar sucre per damunt de la pasta de full. Ens podem ajudar amb una cullera.
3. Senyalem suaument amb un ganivet el centre de la pasta de full. Fem una marca a dalt i abaix.
4. Ajudant-nos amb el paper, doblegar el costat esquerre de la pasta de full cap al centre, fins que coincideixi la vora amb la línia marcada amb el ganivet.
5. Repetir amb el costat dret. Escampar sucre de nou, i passar suaument el corró per sobre, per tal que s'adhereixi be el sucre a la pasta de full.
6. Tornar a doblegar el costat dret cap al centre de la planxa de pasta de full.
7. Repetir amb el costat esquerre. Tornar a escampar sucre i passar el corró suaument.
8. Doblegar un costat sobre l'altre. Tirar sucre de nou pels dos costats, i pressionar suaument amb el paper.
9. Tallar a rodanxes d'1cm de gruix amb un ganivet molt afilat, i col·locar-les separades en una safata de forn.
10. Fornejar les palmeretes uns 12-15 minuts. Donar la volta amb cura i fornejar dos minuts més.
11. Deixar refredar les palmeretes en una reixeta.

Si voleu banyar-les amb xocolata, heu de fondre la xocolata al bany maria o bé al microones, col·locar la xocolata en una tassa on hi càpiguen les palmeretes i submergir-les fins a la meitat. Deixar escorre la xocolata i deixar-les assecar en una reixeta.


Explicat així pot semblar complicat, però és molt molt fàcil. Aquesta recepta la vaig trobar al blog webos fritos, on hi ha un vídeo amb els passos a seguir que està genial, us recomano que us passeu.

Que passeu un bon dimecres de juliol! ^^


.mOntse.!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ShareThis